InfoCreb
Josep Amat, premi d’honor de la Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica 2013
InfoCREB núm. 172
Josep Amat, doctor enginyer industrial, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i cap de la Divisió de Robòtica i Visió del CREB, ha rebut el Premi d’honor que es lliura en el marc de la XVIII Nit de les Telecomunicacions, que va tenir lloc el 18 de febrer a Barcelona.
El premi d’honor, lliurat a Josep Amat per Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en el decurs de la XVIII edició de la Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica que ha tingut lloc el 18 de febrer, està convocat conjuntament per l’Associació/Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació (CETC) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF). La seva finalitat és distingir la persona amb una àmplia i destacada trajectòria professional relacionada amb l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació o l’Audiovisual en l’àmbit tècnic, acadèmic, empresarial o institucional dins l’Estat espanyol.
La Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica és una cita anual organitzada pels dos col·legis professionals esmentats, que reuneix professionals, empreses, administració pública, associacions i institucions del sector TIC.
Josep Amat
Catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computador, Josep Amat, és doctor enginyer industrial, professor emèrit de la UPC i investigador del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB). Ha realitzat els primers avenços i innovacions importants en el camp de la telenavagació i ha guiat l’entrada de la robotització en l’àmbit quirúrgic a Catalunya.
Actualment, col·labora amb la Clínica Mayo dels Estats Units en el camp de l’aplicació robòtica en cirurgia. És un dels fundadors i impulsors de l'spin-off Rob Surgical Systems, centrada en la robòtica quirúrgica.
Amat és autor de diverses publicacions sobre el tractament digital del senyal, la visió per computador i la seva aplicació en l’àmbit de la robòtica mèdica. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Internacional de Ciència i Tecnologia de Barcelona (1992), el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (1996), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1998) i la Medalla d’Honor a la Creativitat de la Fundación García Cabrerizo (2008).
L'1 de juny de 2012, en el decurs de la Diada de l'Enginyer 2012, va rebre el Premi al reconeixement acadèmic del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya per la seva trajectòria en el món de la docència, per la seva important tasca en recerca i desenvolupament i per la seva tasca emprenedora que li ha portat a apropar el món de l’empresa a la universitat.
Rehabilitar el sòl pelvià des de casa, gràcies a un dispositiu creat per la UPC i l'Hospital Clínic
InfoCREB núm. 172
Les pacients poden tractar i prevenir la incontinència urinària amb un nou dispositiu portàtil de biofeedback amb prestacions pròpies de les unitats clíniques.
Un equip format per investigadors del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya • BarcelonaTech (UPC) i les responsables de la Unitat del Sòl Pelvià de l’Hospital Clínic de Barcelona ha desenvolupat un dispositiu que permet realitzar la rehabilitació del sòl pelvià a domicili amb un alt nivell de prestacions, equivalent al de la consulta clínica.
Els exercicis per rehabilitar el sòl pelvià es recomanen com a tractament inicial de la incontinència urinària, un problema que afecta més de 81 milions de persones a tot el món, majoritàriament dones. Es calcula que a Espanya la pateixen el 15% de les dones de la població general i un 25% a partir dels 65 anys. La realització voluntària de contraccions de la musculatura del sòl pelvià requereix un entrenament per garantir que s’activen els músculs adients i que la dona faci contracció de forma correcta sense fer força amb els músculs de l’abdomen, la qual cosa pot arribar a tenir un efecte contraproduent.
Per aquest motiu, les teràpies clíniques del sòl pelvià per a dones incorporen dispositius de biofeedback, que registren l’activitat muscular mitjançant un elèctrode introduït a la vagina. La pacient visualitza el resultat de l’exercici que està fent a la pantalla del dispositiu. Això permet que la usuària prengui consciència de la intensitat i la durada de la resposta biològica a la pressió que efectua. Per descartar que la pressió enregistrada s’origini a l’abdomen, aquests dispositius poden incorporar uns elèctrodes que se situen al ventre i recullen l’activitat abdominal. Tanmateix, fins ara aquesta prestació només s’incorporava en alguns equips de les unitats clíniques.
La novetat del dispositiu, desenvolupat conjuntament per la UPC i l’Hospital Clínic, és que és l’únic aparell portàtil de biofeedback que avalua l’entrenament mitjançant la monitorització de l’activitat de la musculatura del sòl pelvià i l’abdominal mentre la pacient fa els exercicis. A més, facilita als terapeutes la personalització d’un programa de tasques, ja que poden configurar el nombre, la durada i la seqüència de les contraccions prescrites. El nou dispositiu enregistra tota l’activitat que la pacient realitza al domicili, i està preparat perquè el terapeuta pugui obtenir la informació telemàticament.
Una altra millora d’aquest nou dispositiu portàtil és que el programa analitza les dades i ofereix a la pacient una primera avaluació immediata dels resultats. L’especialista, per la seva banda, rep un informe detallat de l’evolució dels resultats dels exercicis, facilitant-ne el seguiment. A més, el software és capaç d’ajustar automàticament l’exigència dels exercicis prescrits en funció dels resultats que obtingui la pacient.
Un equip expert i multidisciplinar
Aquestes funcionalitats són possibles gràcies al disseny d’un dispositiu portàtil i un programa de gestió clínica amb un algoritme estadístic, desenvolupats pels investigadors Joan José Ramos i Miguel Àngel Mañanas, del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC. Aquest centre forma part del Centre d'Innovació i Tecnologia (CIT UPC), que articula tots els centres UPC membres de la xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya.
La realització del prototip del dispositiu és fruit d’un treball multidisciplinar en què han participat la doctora Montserrat Espuña, cap de la Unitat de Sòl Pelvià de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON) de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Amèlia Pérez, infermera experta en incontinència de la Unitat. Aquesta unitat porta 30 anys tractant dones amb incontinència urinària. La doctora Espuña és la presidenta de la secció de sòl pelvià de la Sociedad Española de Obstetricia y Ginecología i actual presidenta del comitè científic de la International Continence Society (ICS).
Un prototip patentat
El nou dispositiu ja ha estat provat per un grup de pacients i per un de voluntàries en una fase de proves pre-clíniques, amb resultats molt satisfactoris.
Un cop patentat, diverses companyies internacionals s’han interessat per aquest prototip, que millora substancialment el tractament domiciliari amb supervisió mèdica d’una problemàtica que cada cop és més freqüent. Entre 2005 i 2011, la incidència de la incontinència urinària va créixer un 5,86%.
La teràpia basada en els exercicis del sòl pelvià està molt estesa, ja que es recomana la seva aplicació com a tractament inicial en la majoria dels casos de la incontinència urinària. És una teràpia sense riscos associats i amb un elevat percentatge d’èxit, ja que la curació és probable en casos d’incontinència urinària lleu i en la majoria de les usuàries s’observa una millora significativa dels seus símptomes i una disminució de l’afectació de la incontinència a la seva qualitat de vida. Aquests exercicis també estan indicats amb una finalitat preventiva durant l’embaràs i després d’un part.
INNO4AGEING
InfoCREB núm. 172
El passat 13 i 14 de desembre va tenir lloc l'INNO4AEGING, un event de caire internacional amb l'ànim d'agrupar i facilitar la interacció dels diferents sectors dedicats a l'atenció de la població envellida a través dels seus serveis de cura o a la millora de noves tecnologies i processos innovadors.
El Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica hi va ser present amb la ponència realitzada pel Dr. Josep Maria Font juntament amb altres agents que treballen dins del camp de l'envelliment actiu. Aquesta ponència estava dedicada a les lesions espinals i als aparells ortopèdics innovadors per a les persones grans.
Durant els dos dies es van proposar un seguit d'activitats paral·leles obertes a empreses, investigadors, sectors sanitaris i professionals universitaris que es van centrar en l'envelliment i l'atenció a polítiques públiques, així com les últimes tendències i innovacions en hospitals, vida quotidiana assistida per l'entorn, cronicitat, telemedicina, rehabilitació i tecnologia d'informació i comunicació en salut.
Més informació a europa.eu
El CREB participa al projecte europeu SOFT CONTROL: Art, Ciència i Tecnologia de l'Inconscient
InfoCREB núm. 172
Hangar participa com a soci a Soft Control, projecte multi-anual (2012-2015) d'àmbit europeu que es planteja com un aparador on artistes, científics i altres operadors culturals obren els seus laboratoris i les seves línies d'investigació a un públic general. Al mateix s'hi desenvolupa un marc de treball favorable per a què la ciència i la cultura puguin compartir coneixement, metodologies i models d'experimentació i pensament crític.
Els altres socis europeus de Soft Control són:
KIBLA (Eslovènia), Facultat de Belles Arts de la Universitat de Porto (Portugal), RIXC (Letònia), CIANT (República Txeca), KGLU (Eslovènia), Dom Omladine (Sèrbia) i O3ONE (Sèrbia).
Dins del marc d'aquest projecte, Hangar ha proposat una col·laboració entre artistes visuals i científics residents al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Soft Control està finançat per la Comissió Europea dins del programa Cultura.
El CREB y su tecnología protagonistas de MEDICA 2012
InfoCREB núm. 172
El CREB participa en el Fórum Mundial Medica 2012, una de las ferias internacionales más importantes en tecnologías médicas, que tiene lugar cada año en Düsseldorf (Alemania). Del 14 al 17 de noviembre, la Universidad presentará los avances patentados y sus capacidades tecnológicas para ayudar a mejorar la salud de las persones y la tarea de los profesionales de la medicina.
13/11/2012
En el recinto ferial de Düsseldorf, el Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya, presentó, en un estand en el Fórum Mundial Medica 2012, los inventos patentados y las capacidades tecnológicas del centro en el campo de la ingeniería biomédica.
En el marco de este Fórum, se realizaron, paralelamente, un congreso internacional que acogió seminarios y cursos técnicos, y una feria internacional de referencia en la que participan, cada año, más de 4.500 expositores. Al Fórum acuden profesionales de la medicina y se exponen innovaciones en productos, componentes, servicios, dispositivos, equipos y tecnologías punteras al servicio del mundo sanitario. Entre los participantes en esta edición de Medica, procedentes de más de 110 países, se incluyen grandes empresas de la industria de componentes y del sector de las tecnologías médicas.
El CREB mostró sus capacidades de innovación tecnológica y de conocimiento, así como su cartera de patentes relacionadas con diversos sectores representadas en esta feria, con el objetivo de transferirlas. Entre las tecnologías que se presentaron en Düsseldorf se incluyen, en el campo de la biología molecular, nuevos materiales para la liberación de compuestos bioactivos que sirven para regenerar tejidos y para uso de implantes dentales. Uno de los materiales consiste en una espuma de fosfato de calcio que tiene capacidad de endurecer el hueso, creando estructura altamente porosa que hace que el hueso regenere muy rápidamente. Este material es adecuado para tratamiento de personas que padecen degeneración ósea, ya sea de origen traumático o producida por distintas patologías como el cáncer o la osteoporosis.
También se presentó un sistema automático no invasivo para la electroporación in vitro de células adherentes. Se trata de un método automático, más eficiente y económico que los que existen para introducir substancias como fármacos, o bien ADN en las células (transfección). Esta técnica se utiliza en al terapia génica, en las terapias basadas en células y en el tratamiento de tumores, como la electroquimioterapia.
También, se presentó un sistema biofeedback para el entreno del suelo pélvico en pacientes con incontinencia urinaria. El sistema, patentado por la UPC i el hospital Clínico de Barcelona, ayuda a garantizar que el paciente durante la rehabilitación ejercita correctamente la musculatura pélvica en lugar de la abdominal, como suele pasar. Además, dispone de un programa informático , diseñado con un entorno gráfico amigable para facilitar la tarea de los terapeutas en la gestión de los datos de monitorización del paciente.
La participación del CREB en Medica 2012 se realizó con el apoyo del Centro de Innovación y Tecnología de la UPC (CIT UPC), ambos apoyados por TECNIO de la Generalitat de Cataluña.
Medalla Narcís Monturiol als investigadors Maria Pau Ginebra i Joaquim Casal
InfoCREB núm. 172
Els investigadors de la UPC Maria Pau Ginebra i Joaquim Casal rebran la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.
Maria Pau Ginebra és catedràtica de Ciència dels Materials i directora de la Divisió de Biomaterials del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC. La seva àrea de recerca és el disseny de nous biomaterials per a la medicina regenerativa i l’alliberament controlat de fàrmacs, especialment en el camp de la regeneració òssia.
Joaquim Casal és doctor en Enginyeria Industrial i catedràtic d’Enginyeria Química a la UPC. És un dels introductors de l’anàlisi del risc tecnològic a l’Estat espanyol, amb una important tasca de recerca en l’estudi d’explosions, incendis i fuites tòxiques. L’investigador forma part de l’equip científic del Centre d'Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC).
Oficina de Mitjans de Comunicació de la Universitat Politècnica de Catalunya
Tecnologies mèdiques: d’oportunitat a realitat
InfoCREB núm. 172
L'evolució experimentada per la medicina durant els darrers anys no podria explicar-se sense el paper de les noves tecnologies, les quals han aportat noves solucions a problemes mèdics relacionats amb malalties i discapacitats. La recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica es converteixen en instruments fonamentals, no només per a la millora de la salut i qualitat de vida, sinó també per optimitzar els beneficis socials que es deriven dels recursos utilitzats amb aquest propòsit.
Les tecnologies mèdiques creixen en l'àmbit mundial un 4,5% anual. Es preveu que el nombre de llocs de treball ho farà per sobre del 30% en els propers set anys, més del doble del valor mitjà previst en la resta de sectors. La seva evolució positiva a Espanya ha derivat en el desenvolupament d'un teixit industrial sòlid, que factura més de 8.300 milions d'euros a l'any i és responsable de més de 29.000 llocs de treball directes. I a Catalunya es concentra prop del 40% de l'activitat estatal.
És un sector altament innovador, que reinverteix anualment entre el 3% i el 6% de la facturació en R+D. A més, el seu volum d'exportacions s'ha incrementat per sobre del 15% durant el darrer quinquenni. Es tracta, doncs, d'un sector amb un elevat potencial de creixement, generador de llocs de treball qualificats i que aposta fermament per l'R+D+I. Aquestes dades encoratjadores han fet que la Unió Europea i els nostres governs hagin fixat accions específiques d'impuls al sector. L'estratègia Europa 2020 de la Unió Europea defineix com a prioritat la salut, el canvi demogràfic i el benestar. Pretén potenciar la recerca en la millora del diagnòstic (per prevenir, tractar i guarir malalties) i innovar en tecnologia que garanteixi la independència de les persones grans i amb discapacitat.
En l'àmbit català, el Clúster de Tecnologies Mèdiques, impulsat per Biocat i ACC1Ó, treballa per posicionar Catalunya com un agent internacional de referència, atenent les recomanacions de l'Agrupació Empresarial Innovadora MedTec-Cat. Aquí, la UPC hi juga un paper clau com a universitat capdavantera en aplicacions de l'enginyeria a la medicina. I és que el Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, amb més de 20 anys d'experiència, aglutina 80 investigadors i investigadores dedicats a la recerca que posteriorment és transferida a la societat.
Totes les iniciatives comentades marquen un camí que cal seguir: consolidar Europa com un agent clau en les tecnologies mèdiques, tot apostant per una economia del coneixement, tal com imposa la conjuntura internacional.
Més informació a www.upc.edu/saladepremsa
El Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC promociona a Boston la seva innovació tecnològica en enginyeria biomèdica
InfoCREB núm. 172
El CREB, grup TECNIO, va participar a la Bio International Convention, la principal fira internacional del sector biotecnològic que va tenir lloc del 18 al 21 de juny a Boston, Massachussets. Va presentar la seva cartera de patents i va buscar noves aliances de recerca.
El Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i centre TECNIO, va participar a la Bio International Convention de Boston (Massachusetts, Estats Units), la principal fira internacional del sector biotecnològic, que va tenir lloc del 18 al 21 de juny al Boston Convention & Exhibition Center. En el decurs d’aquesta fira, en la qual van participar les grans potències del sector biofarmacèutic i biotecnològic, el CREB es va reunir amb diverses empreses amb l’objectiu de transferir les seves capacitats tecnològiques i de recerca, així com la seva cartera de patents relacionades amb aquest sector.
Entre les tecnologies que el CREB va presentar a Boston s’inclouen nous materials per a l’alliberació de compostos bioactius que serveixen per regenerar teixits i per a ús d’implants dentals; un sistema automàtic no invasiu per a l’electroporació in vitro de cèl·lules adherents, que incrementa notablement l’eficiència de la transfecció i es pot aplicar en sistemes estàndars de cultius.
Cirugía pionera restaura movimiento a hombre paralizado
InfoCREB núm. 172
Una innovadora cirugía de derivación llevada a cabo en Estados Unidos logró restaurar el daño en la médula espinal de un individuo con parálisis y les permitió recuperar el uso de una mano.
La lesión que el paciente había sufrido impedía que su cerebro enviara señales de movimiento a su mano.
La operación quirúrgica, cuyos detalles aparecen publicados en Journal of Neurosurgery, (Revista de Neurocirugía), involucró volver a conectar los nervios de la mano para que éstos pudieran volver a comunicarse con el cerebro.
Los cirujanos de la Escuela de Medicina de la Universidad de Washington, que llevaron a cabo el procedimiento, “construyeron” una nueva ruta de comunicación de impulsos nerviosos entre la mano y el cerebro.
El paciente puede ahora utilizar la mano para alimentarse solo y está intentando volver a escribir. El individuo de 71 años sufrió un accidente automovilístico en junio de 2008 que provocó una lesión en la médula espinal con daños en la base del cuello. El hombre no pudo volver a caminar y aunque quedó con cierto movimiento en sus brazos, había perdido en ambas manos la capacidad de pellizcar y de agarre.
Leer más: Cirugía pionera restaura movimiento a hombre paralizado
Más artículos...
Página 1 de 14
<< Inicio < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Siguiente > Fin >>
